La meva experiència ERASMUS+ ha estat a Swansea, Gal·les, vaig marxar el setembre del 2022 i  vaig tornar a finals del mes de gener del 2023. Vaig tenir la sort que em trobes una noia a Twitter  que em va afegir a un grup de Whatsapp on hi havia més gent que viatjava allà (va molt bé buscar  gent per xarxes socials, sobretot Twitter, per contactar i parlar sobre acomodació i zones de  residència/facultats), això em va aconseguir un pis amb unes altres quatre noies, cinc contant-me  a mi, amb les que he tingut una convivència fantàstica. Pro tip: La convivència, per mi, ha estat el  més important, ja que tenia clar que havia de ser un refugi, un lloc on descansar i on sentir-me  propera i entesa, tenint en compte que marxava a viure a un lloc nou. 

Recomano compartir pis abans que entrar a una residència, però a gustos colors, molta gent que  vaig conèixer allà estava a residències (hi ha MOLTÍSSIMES) i estaven a gust, però sé que el preu  és molt alt i que buscant bé, pots trobar cases i pisos molt bé de preu/qualitat. 

La universitat em va rebre, des d’un principi, amb els braços oberts, però he de dir que la  paperassa que em van fer presentar va ser un malson. A diferència de la resta de destins, la  universitat de Wales Trinity Saint David, demanava una barbaritat de documentació signada que  em va suposar una despesa de diners molt gran, tots els meus papers acadèmics havien d’estar  en anglès amb una traducció jurada i a més a més tot havia d’estar certificat. No tinc clar si això  només ho demanava la UWTSD o si a totes les universitats del Regne Unit és obligatori però, tot  aquest tràmit va ser molt feixuc. A part, cal mencionar que em van demanar la prova  d’anglès IELTS encara i tenir el certificat de Cambridge de nivell d’idioma. 

Encara i la paperassa, vaig sentir-me acompanyada en tot moment, per part de la universitat de  Swansea i per part del coordinador d’ESDAPC. La interacció amb elles per correu era fàcil i  ràpida i el coordinador de La Llotja va estar amb mi en tot moment, parlant amb elles per mi si  feia falta i guiant-me en tot el procés. Les assignatures de la universitat em van agradar  molt, deixaven molt marge per la creativitat i la valoraven per sobre dels aspectes tècnics. Les  instal·lacions del centre eren una passada, enormes i amb accés il·limitat a totes les sales i aules  (i departaments!), on si volies, podies anar a revelar fotografies, apuntar-te a un taller  de risografia o serigrafia gratuït i fer servir qualsevol espai en qualsevol moment pel teu projecte  del mòdul. 

La ciutat és més gran del que m’esperava, té un centre amb bastants establiments amb varietat  de productes (moltes tendes vintage!) i un mercat molt gran amb producte bo de menjar. No és  res nou dir que els preus són altíssims amb tot allà, però, si ho busques bé hi han ofertes a  supermercats com Tesco on et pots fer el “club card” i tenir descomptes en alimentació i així. Hi  ha molta vida nocturna i jove, a Wind Street sobretot, però en general hi ha molts locals de  música en directe i discoteques. És una ciutat majoritàriament universitària o de gent local més  aviat tirant a jubilats, però la gent és molt agradable i estan molt acostumats als estrangers. M’ha  agradat molt de Swansea la seva multiculturalitat i diversitat ètnica i cultural. 

L’entorn urbà està bé, però la part realment maca són les afores, sobretot la zona de Mumbles i  més tirant al Nord, on comences a trobar punts vers i paisatges costaners impressionants. La  ciutat està plena de parcs verds molt amplis i macos per passejar, llàstima el fred. Collons amb el  fred. En fa… I molt. 

Per concloure, diré que ha estat una experiència enriquidora, però molt privilegiada, sóc  conscient del que implica poder fer una estada així i sé que no és accessible per tothom i menys  encara amb els alts preus del Regne Unit i els inconvenients econòmics que em vaig trobar fent la  paperassa inicial… Trobo que la beca és molt baixa i que s’hauria de modificar i dissenyar perquè  tothom hi tingués accés si així es volgués.