El passat 14 de desembre va tenir lloc l’entrega dels 25ns Premis CODIC, del Col·legi Oficial de Decoradors i Interioristes de Catalunya als millors Treballs Finals de Grau.
L’alumni Laura Hernández Galdeano, que el curs passat 22-23 va acabar els estudis al Campus Olot d’ESDAPC, n’ha obtingut una Menció Especial del Jurat en la categoria de Grau, pel seu projecte L’aula com a tercer mestre.
També hi ha hagut un Treball Final de Grau seleccionat com a finalista de l’alumni Ilham Ed-Draoui del Campus Llotja, amb el projecte Espai social Jardí de Can Pinyol.
La cerimònia de lliurament dels 25ns Premis CODIC ha comptat, un any més, amb la presència d’empreses, institucions, professionals, comunicadors i col·legiats, així com amb representants d’una nova onada d’interioristes titulats recentment.
Us mostrem el vídeo resum que il·lustra l’ambient d’aquesta vetllada, les reaccions dels guanyadors i l’acompanyament de les escoles:
Enhorabona a totes dues per la vostra dedicació i excel·lència en el disseny d’interiors!
Recentment ens va visitar Marcela Grassi al campus Deià per oferir-nos una immersió profunda en el món de la fotografia d’interiors i la gestió de projectes d’aquest tipus. Amb la seva expertesa com a arquitecta i la seva passió convertida en vocació fotogràfica, va revelar el seu procés meticulós per capturar la bellesa arquitectònica en harmonia amb l’entorn.
Des de fa set anys, Marcela ha explorat la seva autèntica passió en la fotografia. A través d’una fusió entre el seu coneixement arquitectònic i la seva perspectiva artística, transmet la grandesa de l’arquitectura en cada imatge capturada.
La seva habilitat per captar l’essència de cada obra i la seva dedicació a estudiar la llum per dotar de profunditat a les seves fotografies són pilars essencials que defineixen la seva obra. La versatilitat de Marcela Grassi es reflecteix en la seva capacitat per abordar amb igual passió tant els espais públics com els projectes d’interiorisme.
Amb una extensa trajectòria col·laborant amb noms com EMBT Miralles Tagliabue, MBM Arquitectes, BAAS Arquitectura, Penzel Architects, Wilkinson Eyre Architects, Ricardo Bofill, Piero Lissoni i Carlos Ferrater, les seves fotografies han tingut el reconeixement de prestigioses publicacions del sector com Casabella, The Pla, Interior Design, C3, Arquitectura Viva o Ela doble Decor Itàlia.
El passat mes de novembre hi va haver una conferència-taller de fotografia per ajudar a potenciar la visualització d’un projecte d’interiorisme, ja sigui pel que fa a una visió general de l’espai, com també saber fer un enfocament més precís quant a detall. El taller es va dur a terme dins el marc de l’assignatura de Maquetes de segon curs del Grau en Disseny d’Interiors.
En aquesta jornada, plena de creativitat i descobriments visuals, vam aprendre les tècniques essencials per donar vida a les maquetes d’espais amb imatges que parlen per si soles. Els alumnes van disparar expressions artístiques que requerien una comprensió profunda de la llum, la composició i la perspectiva. Aquest taller va estar dirigit pel fotògraf Oriol Segon Torra.
Molt agraïts per la teva dedicació, Oriol!
Alumnes de 4t de Disseny d’Interiors del campus Deià han visitat el Pis Zero d’Arrels Fundació de la mà de l’arquitecte Francesc Pla, membre de la productora Leve.
El Pis Zero, situat al Raval de Barcelona, és un recurs nocturn que intenta superar el model actual d’albergs massificats i amb llista d’espera, i ofereix un lloc segur i càlid on passar la nit a persones que actualment viuen al carrer. En lloc d’imposar una sèrie de condicions que allunya dels albergs algunes persones que viuen al carrer, Pis Zero es troba en el mateix barri dels usuaris, s’adapta a les seves necessitats i admet persones amb addiccions i/o problemes de salut mental. També permet portar animals de companyia i carros amb les seves pertinences. El concepte al darrere és que, sense ser un habitatge, el seu espai acollidor crea un primer esglaó cap a la socialització per a aquelles persones que per motius diversos es troben sense cap lligam social i que, per exemple, la petita acció de trucar a un intèrfon per pujar al Pis Zero, o creuar-se amb algun veí de la finca, sigui quelcom que potser no han fet amb molt de temps.
Com va explicar Francesc Pla, com a dissenyadors, la recerca i les decisions a l’hora de transformar un pis per una família amb les particularitats del Pis Zero han sigut múltiples. Per exemple, des de l’inici sabien que no podien fer llits amb matalassos perquè els usuaris, que tenen els cossos acostumats a dormir a terra, pateixen sobre un matalàs. Llavors van fer recerca amb un fuster i un matalasser, primer, per crear bancs que fossin de fusta per transmetre calidesa i, a l’hora, tinguessin les vetes totalment segellades per poder-se netejar en llegir cada matí; i segon, per crear una mena de matalàs feta de papers cartons comprimits i coberta d’un material, de nou, agradable i resistent a tractaments durs de neteja. Tanmateix, amb el pas del temps, han hagut de revisar algunes de les decisions preses inicialment per acomodar-se encara més a les necessitats particulars dels usuaris.
La visita no va acabar en el pis. En arribar el primer usuari, en Francesc Pla, molt generosament, ens va convidar al carrer per continuar responent a les nostres preguntes.
Una de les visites més inspiradores que s’han fet aquest curs amb els alumnes del grau d’interiors, és la de la casa dissenyada per Antoni Bonet Castellana, a La Ricarda. La Marita Gomis, filla dels propietaris de la casa, va explicar a l’alumnat amb tot luxe de detalls la relació entre el reconegut arquitecte i els seus pares, així com els elements de disseny d’interiors que configuren l’habitatge.
La Ricarda o Casa Gomis és una obra racionalista del Prat de Llobregat (Baix Llobregat) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, situada vora l’estany de la Ricarda. L’any 2021 va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.
L’alumnat de 2n i 3r de l’especialitat de disseny d’interiors va estar molt agraït de la visita. Ben segur que hi tornarem!
En el marc de la Barcelona Design Week 2023, estudiants de diferents escoles de disseny van participar en el projecte “Hogares Impulso”, organitzat per IKEA, Ajuda en Acció i Ajuntament de Barcelona. Es tracta d’unes jornades de Design Thinking per tal de desenvolupar un nou concepte de llar que millori l’accés a l’habitatge de la joventut.
Hack Adulting i Casa Zero són els dos projectes guanyadors, tots dos ofereixen una alternativa a l’habitatge dels joves basada en models de convivència, en el co-housing i en els pisos compartits, facilitant l’emancipació i la convivència estimulant, sostenible i respectuosa amb la privacitat.
Casa Zero es va desenvolupar per Ivet Almaida (ESDAPC), David Franco (ESDI), Paula Navarro (BAU) i Tetyana Prokopchuk (LABASAD). Proposa un pis comunitari que potencia la diversitat, la col·laboració i el respecte de la vida compartida, centrant-se en la filosofia minimalista.
Hack Adulting es va plantejar per Ada Reig (BAU), Nicole Ramirez (ESDI), Pol Julià i Kevin Garcia (EINA). Aquest projecte posa en el centre a la comunitat d’amics i afavoreix la creació d’altres vincles de confiança, a més a més d’amenitzar les tasques domèstiques i la burocràcia comunitària.
El passat dijous 16 de novembre hi va haver l’acte de entrega dels 14ns premis de Valorització de la Recerca 2023 a la UPC, per la millor invenció o obra per la seva aplicació al mercat, a càrrec del rector de la UPC, Daniel Crespo.
Antoni Fonseca, professor del Campus Vic de l’ESDAPC i especialitzat en Optimització de Sistemes BIM i Sostenibilitat i Pau Fonseca, cap de l’Àrea de Simulació Ambiental de l’InLab FIB, van rebre un premi pel disseny del programari “Necada”, infraestructura híbrida que dona suport al disseny sostenible d’edificis o àrees urbanes.
Des de l’ESDAPC, volem donar-li l’enhorabona!
El passat mes d’octubre, els alumnes de 3r curs del campus Deià, van visitar la fira Interihotel 2023, al Centre de Convencions Internacional de Barcelona CCIB. Ho van fer acompanyats per la seva tutora Àngels Franch i pel professor Xavier Pepiol.
Durant la visita els alumnes van poder recórrer la fira, que va reunir durant tres dies els professionals del disseny del món hoteler i de la restauració a Barcelona. Van conèixer marques expositores, espais innovadors, tendències i les persones que defineixen l’impacte del disseny dins d’aquest sector.
Aquest coneixement de materials, mobiliari i tendències actuals l’aplicaran els alumnes al disseny del restaurant que estan desenvolupant dins de l’assignatura Projectes III i que se centra en el desenvolupament d’un restaurant.
El passat dilluns 6 de novembre vam tindre el gust de rebre al Campus Deià a l’arquitecte Benjamin Iborra, soci i director creatiu de l’estudi Mesura. Ho férem després de visitar el mes passat l’interior renovat del restaurant Cheriff (al barri de la Barceloneta).
En aquesta ocasió en Benjamin ens va parlar de diversos projectes i obres de l’estudi MESURA, passant pel restaurant de la Barceloneta que ja coneixíem de la visita anterior, ens va parlar de la Torre Llimona a Alella, de la casa Dosmurs, també a Alella, de la galeria d’art Vasto a Poblenou o la nova botiga per Aesop a la Diagonal de Barcelona.
Torre Llimona es tracta d’un projecte d’intervenció dels espais interiors d’una masia catalana, a la qual es va adossar un edifici modernista, que compta amb intervencions dels arquitectes catalans Lluís Clotet i José Antonio Martínez Lapeña. Vàrem veure com passat el temps, el projecte es depura buscant una intervenció més senzilla. Seguint les formes orgàniques modernistes de Torre Llimona, s’adapta la catifa a tota la planta (inferior i superior) de la zona de la masia, donant com a resultat una interessant topografia interior que s’estén sense interrupcions. Aquest material permet una continuïtat molt flexible de cada espai, donant-li diferents atmosferes, sensacions i qualitats encara que l’acabat sigui sempre el mateix. L’ús específic de la catifa, poc habitual en l’arquitectura vernacular de Catalunya, ve dels orígens dels propietaris: Anglaterra. Una decisió que els torna a les seves arrels i crea un contrast sorprenentment ben aparellat amb l’estètica modernista de Torre Llimona.
A la Galeria d’Art Vasto al Poblenou, una intersecció entre la domesticitat i l’art, aquest projecte transforma un estudi industrial en una casa confortable que funciona com a galeria d’art. Mantenint part de la seva vaguetat original, aquesta intervenció reconeix la forma de vida del client utilitzant la indeterminació espacial per desdibuixar els límits de l’esfera domèstica.
A la Casa Dosmurs, a Alella, veiérem com una casa es pot entendre com un intermediari entre l’exterior i l’interior. Una closca que tanca un espai habitable amb la capacitat de regular com interactuen els seus habitants amb el món exterior. Quan es dissenya amb un enfocament específic del lloc, l’arquitectura s’obre i es tanca a propòsit al seu entorn per permetre l’experiència de vida desitjada.
Benjamin finalitza la conferència amb la potència del projecte a Barcelona per la firma Aesop, on tectònica i cosmètica interactuen en un espai únic i força gràvid.
Mirant més enllà de la moda turística, hi ha vida autòctona present en el barri de la Barceloneta. L’aire fa olor de mar i d’hora en el matí els pescadors proveeixen alguns dels restaurants que encara recorden a la comunitat local. Aquests llocs s’han convertit en símbols de la ciutat i ofereixen una experiència autèntica de la cultura i la gastronomia mediterrània. Quan se’ns demana redissenyar aquest tipus d’espais mítics, com hem d’intervenir com a dissenyadors? Com creem una sensació d’atemporalitat, entre tradició i contemporaneïtat?
El divendres 11 d’octubre el grup de l’assignatura Projectes 3, amb els professors Toni Valls i Xavier Pepiol, van visitar la reforma del restaurant Cheriff, a la Barceloneta. Benjamín Iborra, soci fundador i cap de projectes del estudi MESURA , ens va mostrar i explicar la intervenció. Una intervenció en un dels restaurants Fmés clàssics i populars de la Barceloneta, on l’estudi va posar molta atenció als detalls, als materials i a saber captar el caràcter intemporal d’aquests llocs tant especials. Ofici en la cuina i ofici a l’hora de fer, i materialitzar la proposta. Va ser un goig. Una oportunitat única de conèixer el lloc i escoltar les explicacions que ens feia Benjamin. Li estem enormement agraïts!
El restaurant Cheriff prové d’una llarga tradició de negocis familiars locals. Primer va obrir les seves portes com una petita peixateria a la fi dels anys seixanta. El seu amo, el senyor Pedro Ruipérez, un ésser excentric que solia disfressar-se de xèrif per a treballar. El negoci va passar a «Nini», així deien els veïns a la neta del fundador original. Avui, Cheriff s’ha convertit en un clàssic culinari, conegut per la seva història i qualitat, amb peix fresc que arriba directament dels molls veïns.
Cheriff és part de la memòria de la Barceloneta. Un clàssic en el veïnat, que necessitava un disseny atemporal per a conservar l’autenticitat de la qual gaudia el restaurant. Com a part d’una estratègia a la recerca de l’atemporalitat, la distribució en àrees compactes (típica de les peixateries) es va mantenir intacta per a atreure a la comunitat local. El dissenyador Massimo Vignelli, va descriure atemporalitat com allò que es crea quan les coses s’entenen fàcilment. Ell parlava de «elegància intel·lectual», ja que la simplicitat no és de cap manera «simple», sinó més aviat el resultat d’un llarg procés d’experimentació, revaluació i refinació.
Fotos de: Jose Hevia, Mesura, Teddy Iborra Wicksteed i Xavier Pepiol
Avís legal
