Pis Zero d’Arrels Fundació, un pas cap a la socialització

Alumnes de 4t de Disseny d’Interiors del campus Deià han visitat el Pis Zero d’Arrels Fundació de la mà de l’arquitecte Francesc Pla, membre de la productora Leve.

El Pis Zero, situat al Raval de Barcelona, és un recurs nocturn que intenta superar el model actual d’albergs massificats i amb llista d’espera, i ofereix un lloc segur i càlid on passar la nit a persones que actualment viuen al carrer. En lloc d’imposar una sèrie de condicions que allunya dels albergs algunes persones que viuen al carrer, Pis Zero es troba en el mateix barri dels usuaris, s’adapta a les seves necessitats i admet persones amb addiccions i/o problemes de salut mental. També permet portar animals de companyia i carros amb les seves pertinences. El concepte al darrere és que, sense ser un habitatge, el seu espai acollidor crea un primer esglaó cap a la socialització per a aquelles persones que per motius diversos es troben sense cap lligam social i que, per exemple, la petita acció de trucar a un intèrfon per pujar al Pis Zero, o creuar-se amb algun veí de la finca, sigui quelcom que potser no han fet amb molt de temps.

Com va explicar Francesc Pla, com a dissenyadors, la recerca i les decisions a l’hora de transformar un pis per una família amb les particularitats del Pis Zero han sigut múltiples. Per exemple, des de l’inici sabien que no podien fer llits amb matalassos perquè els usuaris, que tenen els cossos acostumats a dormir a terra, pateixen sobre un matalàs. Llavors van fer recerca amb un fuster i un matalasser, primer, per crear bancs que fossin de fusta per transmetre calidesa i, a l’hora, tinguessin les vetes totalment segellades per poder-se netejar en llegir cada matí; i segon, per crear una mena de matalàs feta de papers cartons comprimits i coberta d’un material, de nou, agradable i resistent a tractaments durs de neteja. Tanmateix, amb el pas del temps, han hagut de revisar algunes de les decisions preses inicialment per acomodar-se encara més a les necessitats particulars dels usuaris.

La visita no va acabar en el pis. En arribar el primer usuari, en Francesc Pla, molt generosament, ens va convidar al carrer per continuar responent a les nostres preguntes.