Estem travessant una gran paradoxa: volem viure més, però no volem arribar a ser vells. Dit d’una altra manera, volem complir el màxim d’anys possible i fer-ho gaudint de bona salut, de tots els nostres drets i d’una vida amb sentit; malgrat això, ens costa reconèixer-nos com a persones que envelleixen amb el pas del temps.

Això és degut, en gran part, als mitjans de comunicació i a la indústria de la bellesa. S’enfoquen obsessivament en la joventut i s’amaguen de la vellesa, perpetuant els estereotips i prejudicis que vinculen injustament aquest grup d’edat amb conceptes com la malaltia, la lletjor o la decadència.

Bellesa de la Vellesa, el llibre d’artista i la respectiva exposició itinerant, sorgeix de la necessitat de revalorar aquesta etapa de la vida i el procés de l’envelliment, destacant les diverses virtuts que aporten i fent una clara crítica a la poca visibilitat i reconeixement de la gent gran mitjançant l’experimentació del paper.

Paraules clau: vellesa, envelliment, estereotips, bellesa, paper, experimentació, llibre d’artista, exposició