Actualment, molts experts i famílies entenen que l’escriptura i el joc formen part d’una gran etapa del creixement cognitiu, motriu i personal de l’infant. Malgrat la gran multitud de sistemes i materials per la millora de l’escriptura, molts d’aquests resulten dificultosos o no estan adaptats a les especificitats de l’infant o bé es veuen com una eina de reforç i no com un element de joc.

Petits traçuts és un ‘kit’ que respon el repte de crear materials i eines didàctiques per fonamentar i ensenyar l’escriptura i el traç en un entorn lúdic. El seu valor afegit és la creació d’una jerarquia bàsica on l’infant a poc a poc s’anirà introduint en l’escriptura gràcies al joc.

Així doncs, Petits traçuts, se centra en la ideació i disseny del sistema del ‘kit’ amb la finalitat, d’obtenir una eina pedagògica però sobretot lúdica per tal iniciar-se en l’escriptura.


Paraules claus: kit, escriptura, cal·ligrafia, infància, joc, lúdic, experimental



Uns 50 milions de persones al món depenen de la producció de cacau, on les dones realitzen aproximadament entre el 40 i 70% de la feina a les cadenes de producció i reben un salari molt inferior als homes, si és que en reben algun.

El sexisme als camps de cacau exclou les dones de la presa de decisions, la propietat de la terra i de l’etapa més important; vendre el cultiu. Legalment sense terres –i per tan, no considerades “grangeres”– la capacitat de les dones per unir-se a les cooperatives, rebre formació, accedir a finançament i millorar les seves vides és molt limitada.

L’objectiu del projecte Kahoa chocolate és donar visibilitat a la desigualtat i discriminació que viuen les dones que es troben en aquesta situació mitjançant una sèrie de productes de xocolata, que serviran com a canal per a denunciar aquesta realitat. Es pretén que el consumidor reflexioni sobre el producte que està adquirintt; no només sobre la seva qualitat sinó també sobre el seu origen i circumstàncies en què es produeix.


Paraules claus: Igualtat, Dona, Educar, Xocolata, Cacau



Ser superheroi, doctor o cantant són somnis força habituals en els infants, però hi ha nens que malauradament en tenen d’altres més bàsics, com ser cuidat, acceptat, viure tranquil i en pau. Aquests somnis essencials són els dels menors estrangers no acompanyats, un col·lectiu conegut popularment amb les sigles MENA i del qual la societat ha creat una estigmatització.

Com s’entén que en una societat tan plural com en la què vivim es creïn estigmes constantment, etiquetant aquests col·lectius amb sigles sense mirar més enllà, creant un mur social, visible per alguns i invisible per altres? De fet, aquest mur social no és l’únic que aquest col·lectiu ha de superar, ja que en el camí cap al #FuturDigne han de superar moltes barreres físiques, amb l’objectiu de fugir de la seva dura realitat.

Per lluitar contra aquesta estigmatització i visualitzar la realitat, neix aquesta campanya de comunicació, sota el nom de Futur.cat, defensant que són infants en perill i no infants perillosos.


Paraules clau: Infants adults, immigrants, menors no acompanyats, estigmatització, mena i campanya de conscienciació


 


L’origen del projecte neix del descontentament personal i de la crítica constant a una societat individualista, centrada en el benefici propi i no en la convivència entre individus i el respecte mutu.

Arrel d’aquest descontent s’inicia una investigació sobre la pèrdua de valors en la societat i de com es fomentaven aquests en el segle passat amb els manuals d’urbanitat, un gènere il·lustrat que ha quedat obsolet en l’actualitat. Eren uns manuals gràfics que adoctrinaven a la societat per mitjà de lliçons i consells sobre com comportar-se en llocs i àmbits públics i privats, com ara la llar, la família, l’escola i el treball. Tots ells basats en la moral cristiana.

El projecte, per tant, versarà sobre la creació d’una editorial il·lustrada en la qual es farà referència a situacions que crec poc correctes, amb la finalitat de comunicar males conductes socials i posar-les en evidència amb l’objectiu que algunes persones se sentin al·ludides, la societat i la convivència.


Paraules clau: Critica, convivència, consell, manual, social



AdVice és una plataforma que permet a aquells que volen deixar de fumar, trobar un company que els ajudi a fer el procés més agradable, i per tant, més exitós.  Es tracta d’una manera de dessocialitzar el tabac a través de consells personals, a diferència de les prohibicions i missatges negatius als quals estem acostumats.

El propòsit principal del projecte és proporcionar totes les eines, informació i recolzament que l’usuari necessiti, per tal que pugui prendre la decisió final de deixar el tabac per si mateix. AdVice és més que un programa; és la combinació entre una xarxa social i una aplicació d’atenció sanitària que com a resultat esdevé una plataforma on compartir pensaments, dubtes i preocupacions amb un company que pugui ajudar a l’usuari a superar-les.

El plantejament del procés és amable, però tenint en compte un entorn adult i de confiança. Això permet a l’usuari prendre les seves pròpies decisions sobre quan avançar, però seguint les guies de l’estructura adaptable del programa.


Pauraules clau: deixar de fumar, acompanyament, amable, plataforma



 

El projecte pren forma d’aplicació per a dispositius mòbils i està enfocat a persones educadores de gent amb discapacitat intel·lectual. És una eina que ajuda a gestionar la preparació d’un viatge de manera pràctica, ràpida, visual i responsable.

L’aplicació té quatre parts diferenciades:

• TRIPULACIÓ. Hi trobem totes les dades de les persones amb discapacitat intel·lectual: contactes, documents, dades mèdiques, pròtesis, roba, productes d’higiene, etc.·

• PILOTS. Espai que conté les dades dels educadors de l’entitat.

• MISSIONS. És l’àrea on creem els viatges, hi afegim els pilots, els tripulants i els elements que s’enduran a cada viatge.

• FARMACIOLA. Espai on es pot veure, per dia i àpat i també per viatge, els tripulants que prenen medicació.


Paraules clau: aplicació, viatge, documentacio, maleta, medicaments



 

Dixi és un projecte que busca donar resposta a l’actual problema d’accessibilitat de la llengua de signes catalana (LSC) i apropar el seu aprenentatge a un públic més ampli mitjançant els mitjans digitals.

A partir del disseny d’una aplicació mòbil propera i desenfadada es vol iniciar l’usuari en l’aprenentatge de la llengua de signes catalana mitjançant petites lliçons en vídeo que combinen allò educatiu amb allò lúdic i, d’aquesta manera, es crea una experiència entretinguda i fàcil d’assimilar. L’aplicació també facilita la consulta dels signes ja apresos amb un glossari i ofereix la possibilitat de que l’usuari gravi signes que conegui i que no apareixin a l’‘app’. Aquests signes es poden compartir amb altres usuaris, formant així vincles socials.

Durant les pantalles de càrrega es mostra informació interessant i útil sobre la comunitat sorda i les llengües de signes, que ajuden a combatre la desinformació i invisibilització que rodeja una minoria poc representada als medis.


Paraules clau: Llengua de signes catalana, comunitat sorda, aplicació, interactiu, aprenentatge



Un 10% de dones entén el feminisme com la cerca de la superioritat de la dona envers l’home. Com repercuteix aquest fet al moviment feminista?

El projecte Feminisme de carrer neix amb l’objectiu de donar visibilitat i denunciar els micromasclismes quotidians emesos per dones cap a altres dones, amb la finalitat de promoure el feminisme i la sororitat. També busca conscienciar a les noves generacions de la necessitat de trencar amb l’opressió patriarcal per poder crear una futura societat ètica, respectuosa i igualitària.

El producte editorial arriba al públic com un recull de la teoria bàsica per conèixer el món feminista perquè tota lectora sàpiga ben bé de què es tracta. A part, també compta amb testimonis i opinions de 200 dones d’entre 12 i 65 anys que fan visible, de primera mà, el masclisme que tota dona té interioritzat. Tot això acompanyat d’una gràfica reivindicativa de colors vibrants, moltes cites conegudes i un apartat de contingut extra amb algunes curiositats.

L’emissor és l’editorial Lunwerg Editores i el receptor és el públic femení d’entre 12 i 18 anys, l’etapa on passen de ser nenes a noies joves amb veu i vot.


Paraules clau: Feminisme, sororitat, igualtat, patriarcat, masclisme



Milfulles és un projecte d’identitat corporativa per a un restaurant vegà. El veganisme creix a escala global i també ho fa la seva oferta; malgrat tot, a Osona, però, no hi ha cap restaurant dedicat expressament a aquest tipus de cuina. Es tracta d’una cuina que ajuda a ser conscient del que es menja i de com repercuteix l’alimentació al nostre cos, als animals, a la societat i al planeta.

L’objectiu és obrir les portes del veganisme a la població osonenca, que conviu en primera persona amb la sobreexplotació animal i els problemes que comporta.
D’una manera positiva i empírica, es pretén mostrar que fer un àpat vegà equilibrat és senzill i aporta molts beneficis.

El disseny corporatiu pretén reflectir tant el vessant estricte del veganisme –requereix força de voluntat i organització–, com aquell més despreocupat i vinculat a la naturalesa, orientant-se a un públic jove i inquiet. Aquest dualisme és plasmat en el contrast entre formes geomètriques i orgàniques, així com colors freds i càlids.


Paraules clau: Veganisme, Sostenibilitat, Restaurant, Identitat Corporativa



Aquest treball presenta una proposta de millora del servei Punt Lila. El projecte es concretaria en la unificació del servei actual a partir de la creació d’una associació i del disseny d’una imatge corporativa, així com l’ampliació dels seus objectius i procediments i dels seus usuaris, ja que va dirigit a ambdós gèneres. El que es vol aconseguir és reduir les creences i els actes masclistes i per tant les seves conseqüències. L’associació oferiria xerrades i un servei informatiu, educatiu i d’assessorament a les possibles víctimes en esdeveniments festius.

Per poder dur a terme el projecte es va realitzar una recerca sobre diversos temes que envolten al moviment feminista i d’una investigació sobre els mitjans de comunicació actuals i una cerca de referents conceptuals i formals.


Paraules clau: feminisme, igualtat, masclisme, visibilització, conscienciació