Moltes empreses i entitats estan utilitzant algoritmes complexos per anticipar actituds i comportaments dels usuaris a partir de les seves dades. Aquest fet pot afectar la manera de pensar, actuar i consumir de les persones. Això provoca conseqüències ja palpables en la societat, com: desinformació, polarització, pèrdua de privacitat i pèrdua de la identitat individual.

Molts usuaris no presten atenció als termes i condicions a l’hora d’usar certes plataformes, ja que aquesta informació sovint es presenta de manera poc intuïtiva i poc atractiva. Per ajudar els usuaris a comprendre i gestionar la seva informació, s’ha dissenyat una aplicació fent servir programació creativa per generar infografies interactives capaces de simplificar la informació del trànsit de dades dels usuaris. Aquestes infografies permeten als usuaris veure com interactuen les dades amb les diferents aplicacions instal·lades al telèfon i ajustar-ne l’experiència en funció dels seus interessos personals. En resum, l’aplicació posa la tecnologia al servei de les persones en lloc de les persones al servei de la tecnologia.

Paraules clau: dades, influència, desinformació, app mòbil, identificació, gestió, disseny generatiu, paramètric, interacció

De la problemàtica plantejada sobre la comunicació entre la pacient i el doctor neix aquest projecte interactiu anomenat Fosfè. És un sistema de representació gràfic del dolor físic, amb l’objectiu d’intentar reproduir el dolor que pateixen els pacients i convertint-lo en grafisme per a la correcta interpretació dels professionals mèdics.

Aquest projecte compta amb dues parts, la mèdica (aplicació per a la correcta comunicació entre el pacient i la doctora) i la informativa (exposició al CCCB de les animacions resultants). Aquesta aplicació només està disponible per als professionals del sector i reservada pels centres mèdics. Per altra banda, aquesta exposició és d’accés lliure a qualsevol mena de públic.

Paraules clau: dolor físic, diagnòstic mèdic, exposició immersiva, representació gràfica

La digitalització, la globalització i la falta de referents lingüístics han derivat a una estandardització de la llengua catalana, fent que el patrimoni lingüístic local estigui en procés de desaparició.

«L’enraonar d’antes» pretén recuperar preservar i conscienciar el patrimoni lingüístic local a través d’una campanya de comunicació gràfica basada en quatre fases que introdueix aquest llenguatge a la vida de la població catalana de manera subtil.

La campanya és un lligam del lèxic català amb els elements culturals i patrimonials catalans, intentant revertir la pèrdua de tot el fet identitari i del patrimoni català, deslligant-ho de qüestions ideològiques.

Paraules clau: Patrimoni lingüístic, Identitat i cultura catalana, Llengua catalana, L’enraonar d’antes, Campanya de comunicació gràfica

Estem travessant una gran paradoxa: volem viure més, però no volem arribar a ser vells. Dit d’una altra manera, volem complir el màxim d’anys possible i fer-ho gaudint de bona salut, de tots els nostres drets i d’una vida amb sentit; malgrat això, ens costa reconèixer-nos com a persones que envelleixen amb el pas del temps.

Això és degut, en gran part, als mitjans de comunicació i a la indústria de la bellesa. S’enfoquen obsessivament en la joventut i s’amaguen de la vellesa, perpetuant els estereotips i prejudicis que vinculen injustament aquest grup d’edat amb conceptes com la malaltia, la lletjor o la decadència.

Bellesa de la Vellesa, el llibre d’artista i la respectiva exposició itinerant, sorgeix de la necessitat de revalorar aquesta etapa de la vida i el procés de l’envelliment, destacant les diverses virtuts que aporten i fent una clara crítica a la poca visibilitat i reconeixement de la gent gran mitjançant l’experimentació del paper.

Paraules clau: vellesa, envelliment, estereotips, bellesa, paper, experimentació, llibre d’artista, exposició

En l’actual context d’hiperconnectivitat, la privacitat i el tractament de les dades personals són desafiaments ètics importants. La digitalització i l’ús de la tecnologia en la vida quotidiana ens brinden comoditat i ens faciliten moltes tasques, però a quin cost?

En la nostra navegació per internet, deixem rastres d’informació molt valuosa per a les empreses, però perjudicial per als usuaris. Revelaries a un desconegut la teva ubicació en directe, les teves relacions socials, les teves despeses o, fins i tot, els teus problemes mèdics? L’abast de la informació personal disponible en línia recopilada a través de les nostres cerques i hàbits de navegació és immens. Tot i els esforços de les autoritats per protegir les dades i la privacitat dels ciutadans, com a usuaris també tenim eines i mètodes per protegir-nos del seguiment i rastreig constant al qual estem exposats.

La campanya digital “Farts de Cookies” té com a objectiu conscienciar els usuaris de la importància de preservar la seva privacitat en línia, proporcionant coneixement, consells i solucions per a reduir el rastre digital i recuperar el control sobre el tractament de les dades personals.

Paraules clau: Privacitat en línia, Seguretat en línia, Conscienciació, Control de dades, Rastre Digital, Llibertat digital

WayCrumbs és una aplicació mòbil que pretén solucionar els problemes socioculturals provocats pel turisme a les ciutats. S’aconsegueix seguint la idea de turisme conscient, viatjar de manera responsable, sostenible, socialment justa i espiritualment plena, enfocant els esforços en el paper que realitza el viatger/a. L’objectiu és ajudar als municipis a recuperar la seva identitat cultural, que inclou la cultura, gastronomia, artesania i comerç local, a la vegada que ajudem a la ciutadania a recuperar la seva intimitat i costums.

L’aplicació ajuda a organitzar i dur a terme un viatge conscient. Permet escollir una ciutat mostrant les dades turístiques, buscar i generar interès per temes culturals que ajuden a la comunitat i proposar reptes per dur a terme durant la visita, que serveixen per transformar la manera de visitar del turista i descongestionar les ciutats. Es vol solucionar el problema generant una bona experiència per l’usuari, que també benefici a la ciutat receptora.

Paraules clau: app viatges, viatge conscient, turisme conscient, turisme alternatiu, viatge responsable

Liquid, és un projecte fruit de l’observació i anàlisi del dia a dia de les persones del nostre entorn. Sovint les preocupacions de les persones són coincidents, moltes no surten als mitjans, i pot semblar que no són importants. La situació actual de la societat cada cop més individualista i desconnectada entre ella ens porta a malbaratar la força del col·lectiu, deixant en mans dels governants la solució d’aquests.

S’ha dissenyat una aplicació per mesurar les inquietuds reals de la gent en temps real que fomenta l’empatia i la col·laboració entre persones. Per mitjà de gràfics senzills i fàcilment comprensibles permet tenir una visió global de les inquietuds de la societat. Promou l’empoderament de la ciutadania, facilitant a les persones iniciar accions que portin a possibles solucions per crear una societat més justa i igualitària.

Paraules clau: justícia social, empoderament, la força del col·lectiu, empatia, inquietuds socials

La percepció d’inseguretat, experimentada per les dones, sempre ha estat present durant la seva mobilitat dintre l’espai públic, sobretot durant la nit, fins al punt d’haver d’anar acompanyades fins a la porta de casa per arribar segures.

Aquest projecte reafirma l’urbanisme feminista com una de les solucions per desenvolupar canvis urbanístics i augmentar la percepció de seguretat.

Posant el focus en la ciutat de Girona, es dissenya una campanya de comunicació i una aplicació amb l’objectiu d’incentivar a les dones i els grups vulnerables —LGTBI+, emigrants, persones amb mobilitat reduïda, etc.— a concórrer els carrers percebuts com a insegurs per la poca afluència de gent, la seva baixa il·luminació o el mal disseny d’aquests.

D’una banda, la campanya visibilitza la problemàtica, col·locant els cartells en opis i en punts poc il·luminats. D’altra banda, l’aplicació convida a les usuàries a compartir incidències de caràcter urbanístic alhora que promociona esdeveniments feministes i crea comunitat.

Paraules clau: urbanisme feminista, Girona, enllumenat, campanya de comunicació, aplicació mòbil

Partint de la recerca, recopilació de dades i estudi sobre la situació dels purins i les conseqüències negatives resultants de la mala gestió d’aquests a la comarca d’Osona, s’ha elaborat una campanya de comunicació gràfica per tal que la població pugui rebre tota la informació necessària sobre el sector ramader, la contaminació derivada de la seva activitat i l’efecte que està tenint al medi i la salut de les persones.

El caràcter de la campanya és irònic, ja que el seu format i aspecte és el d’una campanya de promoció turística, i es reforça encara més gràcies a l’ús de recursos com fotografies, infografies i il·lustracions.

Així doncs adquireix una doble funció, per una banda l’objectiu principal és donar a conèixer i difondre les dades sobre la problemàtica dels purins, i per l’altra, contraposar la imatge que es vol donar de la comarca per atreure el turisme, mostrant l’altra realitat desagradable d’Osona que es vol amagar.

Paraules clau: Purins, Contaminació, Osona, Explotacions, Porcí, Salut, Medi ambient, Crisi mediambiental, Campanya, Guerrilla, Turisme

Ens trobem en un context on els usuaris de les xarxes socials han esdevingut el seu propi producte i l’obsessió per la imatge amb els filtres de bellesa està a l’ordre del dia. Aquesta dualitat entre el “jo real” i el “jo ideal”, ha donat lloc a la Dismòrfia d’Snapchat, fenomen en què cada vegada més pacients de cirurgia estètica volen assemblar-se als seus selfies filtrats.

Mitjançant una campanya de visibilització, “Cara a Cara” dona veu a la distorsió de l’autoimatge fins al punt de no reconèixer-nos en la nostra versió real. Aquesta consta d’una dinàmica plataforma web com a eix vertebral, la qual farà d’altaveu de la causa, així com també de xarxes socials. Finalment, diferents elements publicitaris repartits per la ciutat acompanyaran i donaran a conèixer el projecte.

Abans la bellesa la marcava Hollywood, ara la “Cara Instagram” és el que crea tendència.

Paraules clau: autoimatge, dismòrfia, xarxes socials, filtres, visibilització