Els dies 23 i 24 de novembre, els estudiants del campus de Vic van fer un viatge d’estudis, coincidint amb la celebració de Selected’23 a Bilbao. Aquest festival anual, que forma part de la Bilbao-Bizkaia Design Week, es dedica a fomentar l’intercanvi d’idees i a impulsar la creativitat col·lectiva.

L’edifici de la Societat Filharmònica de Bilbao va ser l’escenari d’una sèrie de conferències que van proporcionar als alumnes una valuosa oportunitat per explorar diversos enfocaments i perspectives sobre la creativitat, presentades per diferents professionals del sector.

Voldríem destacar la conferència ‘Creativitat i Pell’, a càrrec de LLYC i Emília Bilbao, on es van revelar estratègies per dissenyar campanyes memorables i d’alt impacte; i la xerrada ‘De la Paraula a la Imatge’ de Pati Núñez, que va descriure el seu mètode de disseny que entrellaça text i imatge, tot il·lustrat amb alguns dels exemples significatius dels seus projectes.

Finalment, volem agrair als organitzadors del Selected’23 i a la ciutat de Bilbao per acollir-nos en aquests dies d’immersió creativa.

L’alumnat de 3r d’ESDAPC del campus Pau Gargallo, des de la matèria d’Història del disseny gràfic, ha dut a terme un itinerari de l’especialitat, partint de les revistes d’avantguarda catalana i cartells de la Guerra Civil del Pavelló de la República, continuant amb l’evolució de la gràfica dels anys 80 fins al 2003 a través de l’exposició Dissenyes o Treballes i finalitzant amb les dissenyadores gràfiques de la mostra Som aquí! Les dones en el disseny (Toni Miserachs, Pati Nuñez,…) del DHUB.

Un interessant recorregut per la història gràfica del nostre país.

Alumnes de 4t de Disseny d’Interiors del campus Deià han visitat el Pis Zero d’Arrels Fundació de la mà de l’arquitecte Francesc Pla, membre de la productora Leve.

El Pis Zero, situat al Raval de Barcelona, és un recurs nocturn que intenta superar el model actual d’albergs massificats i amb llista d’espera, i ofereix un lloc segur i càlid on passar la nit a persones que actualment viuen al carrer. En lloc d’imposar una sèrie de condicions que allunya dels albergs algunes persones que viuen al carrer, Pis Zero es troba en el mateix barri dels usuaris, s’adapta a les seves necessitats i admet persones amb addiccions i/o problemes de salut mental. També permet portar animals de companyia i carros amb les seves pertinences. El concepte al darrere és que, sense ser un habitatge, el seu espai acollidor crea un primer esglaó cap a la socialització per a aquelles persones que per motius diversos es troben sense cap lligam social i que, per exemple, la petita acció de trucar a un intèrfon per pujar al Pis Zero, o creuar-se amb algun veí de la finca, sigui quelcom que potser no han fet amb molt de temps.

Com va explicar Francesc Pla, com a dissenyadors, la recerca i les decisions a l’hora de transformar un pis per una família amb les particularitats del Pis Zero han sigut múltiples. Per exemple, des de l’inici sabien que no podien fer llits amb matalassos perquè els usuaris, que tenen els cossos acostumats a dormir a terra, pateixen sobre un matalàs. Llavors van fer recerca amb un fuster i un matalasser, primer, per crear bancs que fossin de fusta per transmetre calidesa i, a l’hora, tinguessin les vetes totalment segellades per poder-se netejar en llegir cada matí; i segon, per crear una mena de matalàs feta de papers cartons comprimits i coberta d’un material, de nou, agradable i resistent a tractaments durs de neteja. Tanmateix, amb el pas del temps, han hagut de revisar algunes de les decisions preses inicialment per acomodar-se encara més a les necessitats particulars dels usuaris.

La visita no va acabar en el pis. En arribar el primer usuari, en Francesc Pla, molt generosament, ens va convidar al carrer per continuar responent a les nostres preguntes.

Una de les visites més inspiradores que s’han fet aquest curs amb els alumnes del grau d’interiors, és la de la casa dissenyada per Antoni Bonet Castellana, a La Ricarda. La Marita Gomis, filla dels propietaris de la casa, va explicar a l’alumnat amb tot luxe de detalls la relació entre el reconegut arquitecte i els seus pares, així com els elements de disseny d’interiors que configuren l’habitatge.

La Ricarda o Casa Gomis és una obra racionalista del Prat de Llobregat (Baix Llobregat) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, situada vora l’estany de la Ricarda. L’any 2021 va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.  

L’alumnat de 2n i 3r de l’especialitat de disseny d’interiors va estar molt agraït de la visita. Ben segur que hi tornarem!

Fa unes setmanes, els alumnes de 2n curs de l’especialitat de Disseny gràfic del Campus d’Olot, van visitar l’estudi de disseny gràfic i il·lustració canseixanta, ubicat a Banyoles. La visita es va desenvolupar dins l’assignatura de Projectes de disseny gràfic 1 i tenia com a objectiu conèixer de primera mà alguns dels estudis de disseny gràfic de la comarca.

Format per Joan Gómez i Txell Darné, canseixanta treballa amb il·lusió i atreviment en projectes de tota mena, des de projectes gràfics, d’il·lustració i teatrals. Actualment, però, són part d’un projecte que se senten seu. Es tracta de Londji, un espai de creació on poden idear i donar forma a joguines creatives i poètiques per a nens i adults de totes les edats. En Joan i la Txell en són els directors d’art des del 2007, i amb Londji creen joguines amb valors, fets amb materials amables i sostenibles.

Londji dissenya i fabrica joguines de quilòmetre 0, des del Pla de l’Estany, a foc lent, amb molt d’afecte i utilitzant els millors materials, respectant les condicions laborals, generant riquesa a l’entorn i sent respectuosos amb el planeta.

Canseixanta va mostrar i explicar a l’alumnat un seguit de projectes diversos, entre els quals es trobaven llibres de text, material gràfic, identitat corporativa, exposicions, escenografies… El final de la visita va tenir un caràcter lúdic donat que l’alumnat va poder posar en pràctica un dels seus dissenys, un joc de cartes estratègic de Londji que té per nom “À la Cuisine”. Es tracta d’un joc de dinàmica ràpida, que potencia l’observació, la memòria i la concentració tot elaborant les receptes més exquisides amb diversos ingredients.

L’alumnat Erasmus d’ESDAPC i membres de l’equip de mobilitat internacional han participat en una sortida a Olot intercampus organitzada pel mateix equip.

La trobada ens ha permès d’enfortir llaços entre els membres de la nostra comunitat Erasmus, així com entre els diferents campus.

La jornada ha estat molt variada, amb activitats culturals, institucionals, naturals i de coneixement de l’entorn.

El Campus Olot ens ha obert les portes i ens ha ofert una interessant visita guiada per les seves renovades instal·lacions, de la mà de la coordinadora de mobilitat, Cristina Capel, i del director de l’EASD d’Olot, Antoni López.

També hem conegut llocs emblemàtics de la ciutat i del seu magnífic entorn natural, amb la pujada al volcà Montsacopa, i hem visitat dues exposicions: la de l’escultor Gerard Mas i l’Espai Cràter.

Un dels fets més destacats de la sortida ha estat la visita al festival Lluèrnia, que omple de màgia la nit olotina amb instal·lacions artístiques de llum i foc. Cal destacar la del nostre campus Olot, anomenada Baldac, ubicada al Museu dels Sants de la ciutat (tutors: Xavier Moliner i Manel Quintana).

L’alumnat de 1r curs, dins de les matèries de Dibuix I i Història de l’art i del disseny, va visitar l’espai Museu Fàbrica  J.Trepat. Aquest espai és un testimoni i un dels protagonistes de la mecanització agrària, a causa de la importància que va tenir en el procés de transformació i mecanització del camp català. Actualment, és un museu obert al públic i a les escoles, on també s’ofereix el lloguer d’espais per a activitats privades, filmacions cinematogràfiques, obres teatrals, sessions fotogràfiques i festivals de creació contemporània.

Els alumnes van tenir l’oportunitat de participar en una visita guiada que els va transportar en el temps, mostrant-los com la fàbrica J. Trepat va contribuir de manera significativa a la transformació del camp català mitjançant la seva innovadora maquinària agrícola. D’altra banda, també van gaudir d’una experiència pràctica a partir del dibuix, que els va permetre connectar amb el passat.

Vídeo realitzat pel Museu Fàbrica J.Trepat, on es mostra el taller de dibuix en consonància amb el contingut de la visita

El passat mes d’octubre, els alumnes de 3r curs del campus Deià, van visitar la fira Interihotel 2023, al Centre de Convencions Internacional de Barcelona CCIB. Ho van fer acompanyats per la seva tutora Àngels Franch i pel professor Xavier Pepiol.

Durant la visita els alumnes van poder recórrer la fira, que va reunir durant tres dies els professionals del disseny del món hoteler i de la restauració a Barcelona. Van conèixer marques expositores, espais innovadors, tendències i les persones que defineixen l’impacte del disseny dins d’aquest sector.

Aquest coneixement de materials, mobiliari i tendències actuals l’aplicaran els alumnes al disseny del restaurant que estan desenvolupant dins de l’assignatura Projectes III i que se centra en el desenvolupament d’un restaurant.

Els alumnes de 3r de disseny gràfic del Campus d’Olot, van visitar el passat 30 d’octubre el Museu Alzamora situat a l’edifici de l’empresa Alzamora Packaging, a Olot.

La col·lecció de maquinària i objectes, mostra la història i evolució de les arts gràfiques. El recorregut comença amb les premses manuals, mostra els inicis de la seva mecanització, la introducció de la linotípia, l’ús de les màquines mecàniques de petit format fins a arribar a la fotocomposició. El museu també té exposats molts objectes de troquel·lat, enquadernació, i tipus i motius ornamentals produïts per la mateixa empresa en els seus inicis.

Com altres anys vam comptar amb el magnífic guiatge de Jordi Sellas qui també ens mostrà l’actual Laboratori de creació, espai de treball on es poden veure els envasos, embalatges i displays de cartó, produïts en els darrers anys per l’empresa, així com exemples de solucions que apliquen en els seus dissenys.

Una visita molt profitosa per entendre l’evolució del sector, que complementa les matèries d’Història del disseny gràfic i de Materials i sistemes de reproducció.

Mirant més enllà de la moda turística, hi ha vida autòctona present en el barri de la Barceloneta. L’aire fa olor de mar i d’hora en el matí els pescadors proveeixen alguns dels restaurants que encara recorden a la comunitat local. Aquests llocs s’han convertit en símbols de la ciutat i ofereixen una experiència autèntica de la cultura i la gastronomia mediterrània. Quan se’ns demana redissenyar aquest tipus d’espais mítics, com hem d’intervenir com a dissenyadors? Com creem una sensació d’atemporalitat, entre tradició i contemporaneïtat?

El divendres 11 d’octubre el grup de l’assignatura Projectes 3, amb els professors Toni Valls i Xavier Pepiol, van visitar la reforma del restaurant Cheriff, a la Barceloneta. Benjamín Iborra, soci fundador i cap de projectes del estudi MESURA , ens va mostrar i explicar la intervenció. Una intervenció en un dels restaurants Fmés clàssics i populars de la Barceloneta, on l’estudi va posar molta atenció als detalls, als materials i a saber captar el caràcter intemporal d’aquests llocs tant especials. Ofici en la cuina i ofici a l’hora de fer, i materialitzar la proposta. Va ser un goig. Una oportunitat única de conèixer el lloc i escoltar les explicacions que ens feia Benjamin. Li estem enormement agraïts!

Sobre el restaurant Cheriff

El restaurant Cheriff prové d’una llarga tradició de negocis familiars locals. Primer va obrir les seves portes com una petita peixateria a la fi dels anys seixanta. El seu amo, el senyor Pedro Ruipérez, un ésser excentric que solia disfressar-se de xèrif per a treballar. El negoci va passar a «Nini», així deien els veïns a la neta del fundador original. Avui, Cheriff s’ha convertit en un clàssic culinari, conegut per la seva història i qualitat, amb peix fresc que arriba directament dels molls veïns.

Cheriff és part de la memòria de la Barceloneta. Un clàssic en el veïnat, que necessitava un disseny atemporal per a conservar l’autenticitat de la qual gaudia el restaurant. Com a part d’una estratègia a la recerca de l’atemporalitat, la distribució en àrees compactes (típica de les peixateries) es va mantenir intacta per a atreure a la comunitat local. El dissenyador Massimo Vignelli, va descriure atemporalitat com allò que es crea quan les coses s’entenen fàcilment. Ell parlava de «elegància intel·lectual», ja que la simplicitat no és de cap manera «simple», sinó més aviat el resultat d’un llarg procés d’experimentació, revaluació i refinació.

Fotos de: Jose Hevia, Mesura, Teddy Iborra Wicksteed i Xavier Pepiol