Visita al restaurant Cheriff, part de la memòria de la Barceloneta

Mirant més enllà de la moda turística, hi ha vida autòctona present en el barri de la Barceloneta. L’aire fa olor de mar i d’hora en el matí els pescadors proveeixen alguns dels restaurants que encara recorden a la comunitat local. Aquests llocs s’han convertit en símbols de la ciutat i ofereixen una experiència autèntica de la cultura i la gastronomia mediterrània. Quan se’ns demana redissenyar aquest tipus d’espais mítics, com hem d’intervenir com a dissenyadors? Com creem una sensació d’atemporalitat, entre tradició i contemporaneïtat?

El divendres 11 d’octubre el grup de l’assignatura Projectes 3, amb els professors Toni Valls i Xavier Pepiol, van visitar la reforma del restaurant Cheriff, a la Barceloneta. Benjamín Iborra, soci fundador i cap de projectes del estudi MESURA , ens va mostrar i explicar la intervenció. Una intervenció en un dels restaurants Fmés clàssics i populars de la Barceloneta, on l’estudi va posar molta atenció als detalls, als materials i a saber captar el caràcter intemporal d’aquests llocs tant especials. Ofici en la cuina i ofici a l’hora de fer, i materialitzar la proposta. Va ser un goig. Una oportunitat única de conèixer el lloc i escoltar les explicacions que ens feia Benjamin. Li estem enormement agraïts!

Sobre el restaurant Cheriff

El restaurant Cheriff prové d’una llarga tradició de negocis familiars locals. Primer va obrir les seves portes com una petita peixateria a la fi dels anys seixanta. El seu amo, el senyor Pedro Ruipérez, un ésser excentric que solia disfressar-se de xèrif per a treballar. El negoci va passar a «Nini», així deien els veïns a la neta del fundador original. Avui, Cheriff s’ha convertit en un clàssic culinari, conegut per la seva història i qualitat, amb peix fresc que arriba directament dels molls veïns.

Cheriff és part de la memòria de la Barceloneta. Un clàssic en el veïnat, que necessitava un disseny atemporal per a conservar l’autenticitat de la qual gaudia el restaurant. Com a part d’una estratègia a la recerca de l’atemporalitat, la distribució en àrees compactes (típica de les peixateries) es va mantenir intacta per a atreure a la comunitat local. El dissenyador Massimo Vignelli, va descriure atemporalitat com allò que es crea quan les coses s’entenen fàcilment. Ell parlava de «elegància intel·lectual», ja que la simplicitat no és de cap manera «simple», sinó més aviat el resultat d’un llarg procés d’experimentació, revaluació i refinació.

Fotos de: Jose Hevia, Mesura, Teddy Iborra Wicksteed i Xavier Pepiol