A partir de la creació de la marca de moda Carlota MZ dirigida a un usuari conscient, es realitza una col·lecció que rep el nom Awareness.

S’investiga el concepte de la dona conscient des de l’àmbit de l’autoconeixement i l’espiritualitat, fent que aquesta formi part de l’ADN de la marca i d’altra banda s’aprofundeix sobre models de producció de moda preocupats pel desenvolupament sostenible donant lloc a la fabricació de les peces fetes sota demanda.

Tot això fa que el producte final sigui de qualitat, unint el treball de dissenyador a uns resultats respectuosos amb el medi ambient, el que fa que es tracti en conjunt d’una moda conscient.

Paraules clau: empoderament femení, autoconeixement, espiritualitat

Alternative prové del terme moda alternativa, que es reconeix per ser aquella que no es produeix ni es distribueix en massa. Es realitza manualment a Espanya i darrere d’ella hi ha persones que s’esforcen per crear dissenys únics, proporcionant una alternativa de consum els usuaris que volen contribuir en la millora del medi ambient.

Alternative, és un adjectiu anglès, que no defineix a cap gènere sense un article que l’acompanyi. No existeix una distinció entre homes i dones, cosa que ha donat lloc a un futur dins de la moda d’home i/o que dóna la possibilitat d’utilitzar les peces existents per qualsevol persona sense ser estrictament patró d’home.

La indústria tèxtil és la segona més contaminant del món després de la del petroli. I per aquest motiu es vol contribuir a la conscienciació, a la millora d’hàbits, a una economia circular i a la utilització de peces de segona mà. Es tracta de trobar nous mètodes que millorin la vida dels humans/es, i del planeta en el qual vivim, cosa molt necessària.

Paraules clau: moda alternativa, fet a mà, peces de segona mà, disseny únic i economia circular.

El present projecte pretén donar a conèixer la dissenyadora Melania Wong amb la col·lecció Sí.

Mitjançant l’estudi i anàlisi de la comunitat (LGTBI +) s’han entrevistat nou persones amb el propòsit d’identificar les pràctiques de consum i l’estil de vida d’aquest col·lectiu. Els resultats mostren la necessitat d’una moda més inclusiva per a un usuari no binari, dissenyada i confeccionada a Espanya.

A partir de la interpretació de patrons bàsics, tradicionalment associats al cos de dona i d’home, es pretén fusionar els dos seguint la metodologia del moviment neo artesà.

La col·lecció de moda Bridal centra els seus pilars en la atemporalitat i la identitat. La creació d’un vestit versàtil que pretén fugir de les tendències tradicionals, un distintiu d’una ocasió especial que al mateix temps representi la història del portador.

Paraules claus: no binari, neo-artesania, bridal.

La vall és el projecte de la Casa Sant Eloi, una casa de colònies situada al Pirineu Català, a Gerri de la Sal.

La vall proposa la reforma de la casa per millorar-ne les deficiències actuals i poder proporcionar millor servei creant un disseny inclusiu que permeti l’estada a qualsevol tipologia d’usuari, deixant enrere les barreres arquitectòniques creades per la societat. La Vall vol potenciar l’entorn en el qual està situada la casa, una vall on la calma és la protagonista juntament amb la vegetació, on el vincle interior- exterior esdevé l’eina projectual del treball.

Paraules clau: Inclusió, discapacitat, natura, paisatgisme, casa de colònies

L’aïllament social durant el confinament ha dirigit l’atenció de moltes institucions cap a la solitud. La majoria de campanyes que intenten combatre-la se centren en sectors de tercera edat; no obstant això, el problema afecta a tots els perfils socials.

Després d’una recerca exhaustiva enfocada en habitants o habituals de Barcelona de 14 a 25 anys, s’ha arribat a la conclusió que les joventuts són molt vulnerables a la solitud. Segons els resultats, 6 de cada 10 persones senten que estan soles amb freqüència.

En resposta a la situació, el projecte plantejat inicia una conversa a la ciutat en la qual es deixen enrere els estigmes i prejudicis que emboliquen la solitud i que ens obliguen a ocultar i mitigar les nostres emocions.

Paraules clau: Juventut, soledat, campanya, disseny web

El FAVsc és el primer Festival d’Arts Visuals de la ciutat de Santa Coloma de Gramenet, del Barcelonès. Un festival característic per ser pròxim, urbà, de barri, creat i promocionat per la Comuna Colomense, l’única associació d’artistes plàstics de Santa Coloma.

Aquest festival permetrà als joves colomencs conèixer més sobre l’art urbà de la ciutat, poder formar-se com a artistes, descobrir com implicar-se en la vida de barri, etc. Un programa artístic, amè, divulgatiu i modern.

Per a això, creem una identitat corporativa i una campanya publicitària directa, divertida, creant una relació directa entre l’art, la ciutat i els joves. Referenciem parts de la ciutat, de la nostra Santako, amb un tó proper i un suport urbà, els stickers. Volem convidar a les noves generacions a descobrir l’art pròxim d’una manera lúdica.

Paraules claus: Santa Coloma, Festival, Art Visual, Urbà, enganxines , La Comuna

The Merchant sorgeix de la necessitat de rehabilitar una propietat clàssica i desolada al cèntric barri de l’Eixample de Barcelona, a través d’un minuciós projecte d’interiorisme basat en la idea de protegir i conservar aquest increïble exemple d’arquitectura d’inicis de segle XIX.

La darrera reforma realitzada el 1990 va consistir en deslligar aquesta casa del seu propi caràcter original per convertir-la en una freda oficina, privant al públic a estar davant d’una importantíssima obra d’arquitectura i disseny. Després d’un altre canvi d’ús coneixerem The Merchant com a espai per a l’oci i la socialització.

Des del moment que es travessa per la reixa d’entrada del Passatge de Mercader sona Mussorgski de fons. Allà on el disseny d’espais té la intenció de convidar, acollir i fer gaudir als clients amb un recorregut per diverses sales ambientades amb diferents estils per satisfer les necessitats de cadascú, com les meravelloses obres de Viktor Hartmann.

Paraules clau: Rehabilitació Arquitectònica, Oci, Restauració, Art

La Sala Edison, va ser el primer cinema de la ciutat de Figueres. Inaugurat el 1904, va mantenir la seva activitat fins al 1982, quan va abaixar les persianes. Des de llavors, després de lluites i discussions per com aprofitar l’edifici, resta encara a l’espera del seu rescat.

El projecte Sala Edison, Centre de Creació i Difusió Cultural, recupera la història i funcionament d’aquesta joia arquitectònica, patrimoni local de la ciutat, i la reobre les portes recuperant la seva funció inicial de cinema / teatre adaptant-la a l’actualitat i incorporant-hi nous usos. El projecte consisteix en la creació d’un nou equipament públic de la ciutat que torni a donar vida a l’edifici set dies a la setmana, on s’hi generin nous records i amb la intenció que Sala Edison no caigui en l’oblit.

A més de la reobertura de l’edifici, l’acompanya el nou passatge cap al pati interior de la propietat, que passarà a ser una zona d’espai verd públic fent més enriquidor tot el seu voltant.

Paraules clau: Rehabilitació d’edifici patrimonial, Centre cultural, Centre d’oci, Incentivar la cultura, Espai verd públic

El present projecte s’inscriu en els estudis de disseny de producció d’objectes, espais i imatges. Sorgeix a partir d’una motivació personal inclusiva i –després de la realització de les metodologies de revolta, entrevistes, qüestionaris i recerca– es genera la necessitat i oportunitat de crear una col·lecció amb peces unisex anomenada Bridges.

Bridges simbolitza trànsit, transformació, cerca i connexió. Un pont ens porta des del conegut al desconegut, d’un punt A a un punt B, a un canvi, a una evolució per ser millors, per la qual cosa un pont suposa la necessitat de descobrir i resemantitzar, és a dir, de reescriure el sentit del ja existent. Per consegüent, Bridges és la connexió de dues èpoques, de dos contextos diferents, de dos punts que són equidistants però que avui dia es complementen per a donar pas a un nou sentit en la moda del treball i com això es transforma per a satisfer les necessitats de l’emancipació personal de cada persona.

En aquest Treball Final de Grau es pren el concepte de pont com a instrument d’unió, progrés i consum. Aquesta analogia de sastrería en dues èpoques mostra com el pont és un vehicle de comunicació i de transformació a mesura que la societat avança. A partir d’aquests arguments, és possible reflexionar sobre la càrrega simbòlica del vestit sastre unisex prenent com a inspiració el moviment de la contracultura dels anys 60, que es va estendre pel món i va motivar a un nou corrent de pensament centrada en la felicitat i la llibertat.

Paraules clau: vestit, sastre, emancipació personal, moda unisex, significacions, resemantizació